divendres, 13 de gener del 2012

Unitat 50: Portals i blocs literaris. Jornades literàries i impulsors literaris.


1. L'EBRESFERA
El desenvolupament accelerat de les noves tecnologies ha propiciat l’aparició d’un nou mitjà comunicatiu, el bloc, un diari personal on line, que ha agafat veritable embranzida a casa nostra durant els darrers anys. Una de les seues principals característiques és que permet que l’autor deixi constància escrita, de manera amena i no erudita, dels seus pensaments i ideals. La intenció del blocaire és comunicar un missatge personal que permeti obertament un diàleg amb el receptor, si aquest ho creu convenient, d’aquesta manera el bloc esdevé obert i dinàmic. El fenomen blocaire ha tingut un gran ressò a les Terres de l'Ebre. L'Ebresfera s'ha convertit en un autèntic puntal informatiu del territori ebrenc amb una important presència de blocs literaris que són seguits per lectors/es d'arreu dels Països Catalans. El portal Ebresfera.cat funciona des de 2007 i el tira endavant l'associació Blocaires de l'Ebre, organitzadora igualment de l'Ebrebloc, trobada de blocaires en la qual s'organitzen tallers informatius, xerrades-debat, etc. Al juliol de 2007 va celebrar-se la conferència Internacional Catalan Culture and Identity in The Digital Era en la qual els blocaires Dani Gil i Carme Pla van presentar la comunicació Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre: l'Ebresfera, organitzada pel Centre for Catalan Studies de la Queen Mary University of London. Suposa el primer intent d'elaborar una primera història de la comunitat blocaire.
Comptem amb blocs de tota mena que ja gaudeixen d'un important bagatge. Gustau Moreno, exredactor del rotatiu El Punt, tira endavant el bloc La Marfanta, www.lamarfanta.blogspot.com, un fenomen informatiu del territori ebrenc i un dels més importants de la Catosfera, que compta amb milers de visitants. Un dels primers blocaires ebrencs va ser Jordi Arrufat, amb els seus populars blocs Al Turtushí al Magreb i Shinkansen a la petja. L'escriptor Jesús M. Tibau amb el seu Tens un racó dalt del món s'ha convertit en un dels blocaires estrella del país. El Basar de les espècies, www.basar.cat, de l'editor Jaume Llambrich, és un altre dels blocs potents que s'ha especialitzat en l'elaboració de podcasts literaris que es van inloure al programa radiofònic Lletres Ebrenques. El bloc Lletres Ebrenques, d'Emigdi Subirats, blocs.mesvilaweb.cat/emigdi, compta amb un bon nombre de visites diàries i ha aconseguit un bon nivell d'interrelació amb gent de lletres d'arreu del país.El bloc de l'ampostí Jordi Perales és considerat un dels millors de la Catosfera en l'àmbit educatiu. El també ampostí Manel Zaera és un dels pioners de l'Ebresfera, amb un bloc d'opinió sobre temes tecnològics i apunts polítics. Dani Gil tira endavant el Bauen Blog, especialitzat en l'arquitectura de les biblioteques. Carme Pla és una altra de les pioneres blocaires i presidenta de l'Associació de blocaires Ebrencs. Joan Manel Garcia redacta el bloc De Roquetes vinc... a Tortosa Baixo de caire costumista. La Cuina de Jesús és un altre dinàmic diari on line de l'ampostí Jesús Ferré.Quant a blocs polítics, el més actiu i de més qualitat és el del senador Pere Muñoz, alcalde de Flix, que incorpora nombrosos apunts històrics de la seua població. Al Matarranya hi ha alguns blocs molt importants com Viles i gents, Lo finestró de Gràcia, i el didàctic Xarxes del sociòleg Natxo Sorolla, que porten el segell de la defensa lingüística i cultural.El Bloc de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes, el de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa o el del CD Tortosa donen mostres d'un gran dinamisme en àmbits diversos, els quals són altament visitats. El bloc Cinema Classics és una nova experiència per difondre pel·lícules històriques, que s'està tirant endavant col·lectivament.També cal fer esment dels blocs campredonencs, la quarta població quant a nombre de blocs, amb blocaires actius com Gerard March (Lo sifo), Oriol Gracià (Lo gaiter de l'Ebre) o Mònica Subirats (lo blog de Mònica). Altres blocs són: L'hort de la Bajoqueta, Lo Rogle de Josep M., La Via augusta. S'han celebrat diverses edicions de l'EbreBloc, un esdeveniment blocaire amb un alt nivell didàctic. L'Ebresfera és un cas singular i específic dintre de la Catosfera. Cal destacar l'alt ús del català entre els blocaires, molt superior al de qualsevol altre col·lectiu dels Països Catalans.

2. PORTALS I BLOCS LITERARIS

La literatura ebrenca disposa de notables portals literaris, força heterogenis en format, que informen detalladament de les activitats literàries que es realitzen durant tot l'any. Són portals de notable interès informatiu i divulgatiu, que han servit per situar les nostres lletres en un lloc privilegiat a la xarxa.
El pioner va ser Llibresebrencs, www.llibresebrencs.org. El webmaster és l'Albert Pujol i pretén ser el portal de difusió dels llibres en llengua catalana que parlin de les comarques centrals dels Països Catalans i dels autors comarcals o que hi estiguin directament vinculats. També és la plataforma d'informació de la Fira del llibre i de l'autor ebrencs que se celebra a Móra d'Ebre.
Beaba, www.beaba.info, està dirigit pel lingüista Albert Aragonés i vinculat al Centre d'Estudis lingüístics i literaris de les comarques centrals dels Països Catalans. Compta amb diverses seccions, de les quals destacarem un detallat diccionari d'autors/es de ficció de les nostres comarques. Igualment el CEL copta amb un extens portal d'informació lingüística i literària, amb bloc inclòs, en el qual s'emmagatzema tota mena de reculls bibliogràfics i s'informa de totes les novetars literàries del moment.
Serret bloc el dirigeix el llibreter matarranyenc Octavi Serret. És un portal dedicat a publicitar tota mena d'activitats literàries d'autors d'arreu de l'estat, amb especial atenció als autors ebrencs.
Lletres ebrenques, www.lletresebrenque.blogspot.com és un nou bloc literari, amb format de manual de literatura ilercavona, que fa un repàs a les nostres lletres des dels seus orígens a través de 50 unitats.
www.elpontdeleslletres.cat és el portal literari, estèticament molt ben elaborat, de la Cooperativa de lletres El Pont, que aplega nombrosos/es escriptors/es de les comarques de la demarcació de Castelló. Difonen les activitats literàries que es fan a la demarcació i promouen tota mena de llibres.
La 2 de Viladrich, http://www.la2deviladrich.cat, llibreria tortosina hereva d'una llarga tradició tira endavant un portal literari-comercial de notable interès, en el qual inclou crítiques literàries.
Mostra de poesia d'Alcanar, alcanarpoesia.blogspot.com el porta el poeta Tomàs Camacho. Publica tots els poemes que prenen part en l'esmentat certamen durant els mesos anteriors a la seua celebració.
Pàgina ebrenca, http://paginaebrenca.blogspot.com/ està dirigida pel periodista Gustau Moreno i orientada a donar publicitat a les novetats literàries i les diverses presentacions que se celebren arreu dels nostres pobles.
El festival Bouesia compta amb el seu bloc, bouesia2.blogspot.com/, on els bouetes ens informen les seues activitats i compten amb aportacions de poetes importants d'arreu del país.
centrequimsoler.cat és el portal del Centre Quim Soler de Falset (Priorat) que s'ha distingit durant els darrers mesos com a dinamitzador literari amb la singularitat del vi com a convidat.
www.lafranja.net és un web informatiu sobre la vida social, política i cultural de la Franja de Ponent, el qual dóna un especial relleu al fet literari i a la potenciació del català a la zona.
La llibreria Cazabaret, del Mas de las Matas (Terol), compta amb un portal literari (http://www.cazarabet.com/lalibreria/) i informatiu de molt pes i amb diverses seccions, que tracten habitualment sobre el fet literari ebrenc. La secció El sueño igualitario tracta de la memòria històrica, amb especial atenció als llibres i activitats sobre la Batalla de l'Ebre.
Un gran nombre d'escriptors que compten amb la seua bitàcola personal. Jesús M. Tibau és el més dinàmic amb el seu Tens un racó dalt del món. Destaquen els seus Jocs Literaris, que compten amb nombrosos seguidors setmanalment. Emigdi Subirats al seu Lletres Ebrenques acostuma a incloure nombroses crítiques literàries. Tomàs Camacho, Josep Igual, Pere Perellón, Carme Meix, Jordi Andreu i Corbatón, Joan Josep Rovira Climent, Vicent Pellicer, Cristian Porres, Natxo Sorolla, Vicent Sanz o Josep Miquel Gràcia són alguns dels autors/es que s'han convertit en actius blocaires.

3. JORNADES I FIRES LITERÀRIES
El calendari literari ebrenc està atapeït de certàmens literaris. S'endega al mes de març amb la Mostra de poesia d'Alcanar s'organitza al mes de març a la biblioteca Trinitari Fabregat. L'impulsor és Tomàs Camacho. S'edita el llibre amb tots els poemes dels poetes participants, que provenen d'arreu de la geografia catalana i estatal.
També aquest mateix mes, l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, de Benissanet (Ribera d'Ebre), organitza anualment una Jornada d'homenatge al gran memorialista de la literatura catalana, que compta amb la presència de prestigiosos ponents i escriptors. S'ha creat una ruta literària bladeriana.
La Fira Joan Cid i Mulet s'organitza a l'EMD de Jesús el segon cap de setmana d'abril. Presenta una interessant programació que inclou presentacions de llibres, trobada d'escriptors, sessions de club de lectura i activitats musicals. Durant el certamen es lliura el Premi de treballs de recerca per a alumnes de 2n de batxillerat dels centres de Tortosa i Roquetes i s'edita l'obra guanyadora.
Durant aquest mateix mes, l'Associació de veïns Jesús Catalònia celebra la gran nit de lliurament dels premis literaris Jesús Catalònia (Enric Bayerri d'assaig i Joan Cid i Mulet de narrativa curta), que ha comptat amb guanyadors de notable prestigi.
També la Cooperativa literària El Pont va organitzar la 1 Jornada literària a Morella, amb un homenatge al gran Carles Salvador i tota mena d'activitats literàries.
També a Vinaròs se celebra la Fira del llibre, que aplega un bon nombre d'editorials i autors de banda i banda del riu Sènia.
La Fira de l'autor i el llibre ebrencs se celebra a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) durant el primer cap de setmana de juny. L'organitza el CERE i l'Institut Ramon Muntaner, i el director és Albert Pujol. S'hi realitzen moltes presentacions de llibres. Es lliura el premi literari cibernètic per a joves autors/es. Al seu redós se celebra la fira Litteratum, que compta amb espectacles literaris propis i d'arreu de la nació catalana.
La Jornada literària de Cornudella de Montsant és organitzada per l'ajuntament i l'escriptor local Jesús M. Tibau, i porta a aquesta població prioratina escriptors de l'Ebre i el Camp de Tarragona durant la primera setmana de juliol.
Durant aquest mes també se celebra a Deltebre, Bouesia, un festival de poesia força concorregut que lliga el fet poètic amb la tradició als correbous que hi ha a la població, el qual compta amb actuacions musicals i recitals poètics.
L'Associació cultural Matarranya organitza també una trobada anual amb un fort contingut literari a l'estiu que se celebra en algun poble de la comarca i que homenatja les nostres lletres.
La Trobada d'escriptors de l'Ebre i el Matarranya té lloc en alguna població matarranyenca (les primeres edicions a Fontdespala) i és organitzada per la llibreria Serret. Cada any s'edita un llibre que és objecte de presentació i debat. També s'han realitzat nombrosos homenatges a històrics autors comarcals com Brauli Foz o Desideri Lombarte.
Les Jornades literàries d'Amposta se celebren a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó el tercer cap de setmana d'octubre. S'especialitzen cada any en un gènere diferent i inclouen nombrosos debats literaris.
Quant a celebracions de festes literàries de lliurament de premis literaris cal destacar la dels premis Sant Antoni a El Perelló al mes de gener, i els Terra de fang a Deltebre per tancar l'any, organitzades per les regidories de cultura de les poblacions respectives.
Finalment, la Festa-sopar Estellès, en homenatge al gran poeta de Burjassot (L'horta) també té cabuda al calendari literari ebrenc durant el mes de setembre. S'ha creat a imitació dels famosos Burns suppers que homenatgen des de fa dos-cents anys el mític poeta escocès.

4. L'ACADEMITZACIÓ DE LA LITERATURA EBRENCA
A l'EMD de Jesús se celebra des de fa cinc anys un curs de literatura ebrenca que forma part de l'oferta de cursos acadèmics del Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. El dirigeix Emigdi Subirats, conjuntament amb un professor del Departament de Filologia Catalana i compten amb un extens alumnat provinent d'arreu de la geografia catalana. Els cursos que s'hi han realitzat han estat: Literatura ebrenca de l'exili, Homenots de lletres de principis del segle XX, La Renaixença camí del sud, Dones ebrenques i literatura.
El Campus de l'Ebre també ha organitzat dos cicles de conferències per promoure els autors ebrencs del segle XIX i el segle XX, amb l'edició corresponent dels llibres. Una col·lecció que dirigeix Núria Gil. A la vegada, la Jornada d'homenatge a Josep Panisello, mestre de mestres, serveix per aplegar nombrosos estudiosos al voltant de la seua figura i ha esdevingut un curs acadèmic força concorregut.
L'organització de tres edicions del Congrés de la Diòcesi de Tortosa, baix la direcció del Dr. Miquel Àngel Pradilla, i amb el vistiplau organitzatiu i acadèmic de les universitats Rovira i Virgili de Tarragona i Jaume I de Castelló, ha estat tot un esdeveniment cultural de primer orde, a la vegada que ha servit per continuar difonent tota mena de ponències i comunicacions de l'àmbit literari ebrenc.


5. CENTRES D'ESTUDIS I GENT DE LLETRES
Durant els darrers anys la literatura ebrenca ha rebut una forta embranzida que l'ha permès fer-se visible dintre del mapa literari català, a la vegada que ha rebut el suport de nombroses persones i grups culturals que s'han dedicat a enlairar els autors i les autores i a organitzar els esmentats certàmens literaris. Entre tots i totes s'ha construït un entramat literari de prestigi, que ha aconseguit expandir-se arreu i ha aconseguit col·laboradors/es de tots els Països Catalans, el qual ha tingut ressò en diversos mitjans de comunicació català (la revista Canvi 16 li va dedicar un interessant article).
Diverses associacions han fet una intensa tasca literària que ha donat fruits molt positius. El CERE, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, organitza la Fira del llibre i l'autor ebrencs, el premi d'assaig Artur Bladé i edita la revista Miscel·lània. La Cooperativa literària El Pont ha aconseguit aplegar una bona colla de literats de la demarcació castellonenca, i organitzen la Jornada literària El Pont. L'Institut d'Estudis del Montsià edita la revista Ramàs i organitza congressos d'història i el premi de teatre La Carrova. L'Associació cultural Matarranya organitza cursos de català, una trobada cultural anual i promou nombroses publicacions. L'Institut Ramon Muntaner coordina bona part de l'entramat literari ebrenc amb un important suport a la tasca dels Centres d'Estudis. En l'àmbit polític, l'aixopluc que ha donat l'EMD Jesús al món literari, l'ha permès convertir-se en una menuda capital literària ebrenca amb l'organització d'un certamen firal, un curs acadèmic de literatura de la URV i l'edició de nombrosos llibres.

5.1. Els clubs de lectura
Els Clubs de lectura han proliferat arreu de les nostres biblioteques i es mostren molt actius. Són dirigits per escriptors o els propis bibliotecaris i han esdevingut un punt de trobada de molts lectors/es amb els autors i autores, que solen acompanyar aquestes sessions a poblacions com Tortosa, Amposta, EMD Jesús, Santa Bàrbara. La biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa disposa de diversos clubs de lectura adaptada i d'altres en llengües estrangeres (francès i anglès).

5.2 Gent de lletres
Farem un breu reconeixement d'alguns/es d'aquests/es impulsors/es literaris:
- Rosa Cubels és la llibretera de La 2 de Viladrich a Tortosa, una llibreria hereva de més de dos segles de dedicació. A part de l'organització de nodrides presentacions de llibres, destaca per l'aposta cibernètica que porten a terme i per la publicitat que donen on line a tota mena d'activitats literàries.
- Núria Gil és la directora de l'Antena Cultural del Campus de l'Ebre de la URV. També realitza nombrosos crítiques d'art a la premsa comarcal.
- Núria Grau és llicenciada en filologia catalan i la presidenta de l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila. Treballa com a correctora de l'editorial Cossetània i ha realitzats estudis sobre el memorialista de Benissanet.
- Mari Carme Jiménez és la presidenta de l'Institut Ramon Muntaner, que té la seu al Mas de la Coixa de Móra la Nova.
- Pepa Nogués Furió ( 1972) és natural de Carlet (La Ribera Alta) i resideix a la Terra Alta i el Matarranya a partir de 1998, viu a la Portellada des de 2007; antropòloga de formació —especialitzada en etnologia— i tècnica cultural; col·laboradora ocasional de Temps de Franja i habitual de la revista local Kalat-Zeyd. Ha organitzat les exposicions Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar (2002) i —amb M. Gimeno, H. Moret i R. Solana— La llengua catalana a l’Aragó (2005).
- Irene Prades és bibliotecària a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Tira endavant un didàctic bloc amb un fort contingut literari, a la vegada que organitza tota mena d'activitats literàries a la biblioteca.
- Albert Pujol és el webmaster de www.llibresebrencs.org. Va ser president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, i màxim impulsor de la Fira del llibre i l'autor ebrencs. Va ser també l'anima mater del Centenari del naixement d'Artur Bladé i Desumvila.
- Dolors Queralt és mestra de música i treballa al Departament d'Ensenyament com a responsable de les Escoles d'adult i les Escoles oficials d'idiomes. És la presidenta d'Òmnium cultural a les Terres de l'Ebre. Regidora de cultura de l'EMD de Jesús, és l'anima mater, conjuntament amb Emigdi Subirats, de la fira literària Joan Cid i Mulet que se celebra el mes d'abril a la seua població.
- Octavi Serret Guàrdia (1965), és el propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya. És llibreter vocacional i amic de les lletres ebrenques i franjolines i dels seus conreadors i conreadores. Compta amb més de 25 anys com a llibreter i quinze venent i promocionant llibres a través d'internet. A l'octubre de 2009 va ser guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana per part de la Generalitat de Catalunya. Ha estat impulsor de nombrosos llibres col·lectius, en col·laboració amb editorials com Aeditors, Cossetània i March Editors: L'altre nadal, Estius a l'Ebre, Galeria Ebrenca, El riu que parla, Lletres de Casa, EbreBlook, L'arbreda ebrenca, Rius de sang. Tira endavant el Serret Blog, on dóna cabuda a tota mena de textos literaris d'autors de les comarques centrals dels Països Catalans i d'arreu de l'estat.
- Joana Serret és la bibliotecària de la biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. És l'organitzadora de les Jornades literàries d'Amposta, conjuntament amb Carles Serrano, que se celebren al mes d'octubre. Durant anys va organitzar nombrosos premis literaris.

6. EDITORIALS AMB SEGELL ILERCAVÓ
La consolidació de projectes editorials propis del territori ebrenc ha estat força difícil. Històricament hi ha hagut diverses tentatives que han tingut molta dificultat per tirar endavant i convertir-se en un projecte viable econòmicament. Als anys 1980 sorgeix l'editorial Dertosa, dirigida per Ramon Miravall, que va publicar llibres de caire històric i va recuperar nombrosos clàssics. A meitat dels anys 1990, el projecte Biblioteca Ebrenca va publicar amb format de luxe clàssics ebrencs del segle XIX i principis del segle XX.
Durant els darrers anys diversos segells editorials s'hi han implantat i estan realitzant una feina molt destacada.
Onada Edicions és un projecte editorial que té com a objectiu fonamental la difusió del patrimoni natural i cultural, així com el foment de la creació literària i del pensament, i la promoció dels seus autors. La seu d'Onada Edicions està radicada a Benicarló (Baix Maestrat). El seu espai d’actuació és tot l’àmbit lingüístic, especialment les comarques septentrionals valencianes i meridionals catalanes (Terres de l'Ebre, Maestrat i àrees adjacents). L'aposta d'Onada és impulsar obres de qualitat, tant en el contingut com en els aspectes tècnics d’edició. L'impulsor d'aquest projecte és Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili, i compta amb diversos col·laboradors.Entre els autors que han publicat amb aquesta editorial hi trobem Manel Alonso i Català, Manuel Joan i Arinyó, Francesc Mompó i Valls o Josep Igual i Febrer, en el terreny de la ficció; així com noms d'Alfred Giner Sorolla o Ramon Usall en la no-ficció. L'editorial publica els exemplars premiats en diversos concursos literaris del País Valencià com els Premis Literaris Ciutat de Sagunt, el Premi Antoni Matutano de Poesia (Vila d'Almassora), els Premis Literaris Vila de Puçol o el Premi Enric Valor de la Diputació d'Alacant.
Antinea porta més de dotze anys de treball editorial a Vinaròs, un segell editorial que ha avalat la feina d'autors de prestigi d'arreu de l'estat tant en català com en castellà. Ha publicat l'obra d'autors vinarossencs com Alfred Giner Sorolla o Francesc Batiste Baila, que acompanyen més
de 130 títols amb obres d'investigació històrica, geogràfica i social combinats amb d'altres especialitzats a recopilar els costums ancestrals de la zona. L'editorial també ha posat en marxa diversos projectes, revistes culturals i setmanaris, així com concursos per a incentivar la lectura i l'escriptura entre els mes menuts.
Aeditors és una editorial establerta a El Perelló (Baix Ebre) i dirigida pel dissenyador gràfic Àlex Ferrer. Compta amb diverses col·leccions i també ha promogut la traducció de clàssics al català. Ha tirat endavant nombrosos reculls col·lectius de narrativa d'autors ebrencs.
Cinctorres Club és una de les pioneres editorials ebrenques i amb seu a Tortosa, que dirigeix Joan Josep Rovira i Climent. Edita llibres de gèneres molt diversos, destacant els d'assaig i gènere històric.
Petròpolis és una microeditorial cibernètica, creada per Jaume Llambrich, editor d'Edicions de la URV, amb la voluntat d'editar textos d'autors novells i de clàssics per posar-los a l'abast de tot el món mitjançant les noves tecnologies.
Dos editorials que estan treballant obertament amb els i les nostres autors/es són March Editors, de El Vendrell (Baix Penedès), i Cossetània Edicions, de Valls (Alt Camp). March editors a partir de la relació comercial amb la Llibreria Serret de Vall-de-roures està promovent l'edició de reculls variats de literatura ebrenca i la seua difusió en nombrosos certàmens literaris. Cossetània té al seu redós els més actius escriptors nostrats i destaca per l'edició de narrativa (Jesús Tibau, Josep Igual, Francesca Aliern, Miquel Esteve) i de llibres de natura, itineraris i riquesa fotogràfica (Vicent Pellicer).

6.1 Col·leccions de la Franja

El nombre de llibres en català a la Franja de ponent ja és ben significatiu. La col lecció Pa de casa, editada per la Diputació General d'Aragó, va ser la pionera. Actualment destaquen les següents col.leccions:
Gallica Flavia i La Sitja, de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca; Lo Trill i Lo Trull, de l'Associació Cultural del Matarranya; Quaderns de la Glera i La Gavella, de l'Associació de Consells Locals de la Franja, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca i l'Associació Cultural del Matarranya.